AUTOAVALUACIÓ PAC1.3.

Aquesta entrada fa esment a l'autoavaluació de la PAC1.3.



Tal activitat ha suposat no només incorporar significactivament nous conceptes relacionats amb la relació entre ciència, tecnologia i societat, i la tecnologia educativa, sinó que també ha suposat treballar competències relacionades amb la representàció gràfica de conceptes, el debat el linia, l'argumentació i la contraargumentació o la possibilitat de participar d'un escenari en el qual cada aportació particular de coneixement no només suposa compartir-lo amb la resta, sinói generar-ne de nou plegats.

Per tot això, l'activitat ha resultat estimulant i interessant, però per això mateix també certament complexa. D'aquesta manera, el producte final suposa la satisfacció d'un treball que aporta força coneixements i alhora la insatisfacció per unes destresses que a totes llums cal seguir treballant.

Per una banda us deixo les conclusions i el mapa conceptual, els quals amb més a menys gràcia dibuixen la significació particular d'allò après o reestructurat, els quals ja donen compte del meu rendiment en aquesta dimensió. Però per la banda de la dimensió de les competències treballades us haig de confesar que no estic massa satisfet. Per exemple, els conceptes treballats en el mapa i les seves relacions us asseguro que estan força clares en la meva ment, però en canvi el mapa no resulta l'aclaridor que jo voldria, fins i tot en alguns aspectes, confús.

Per tant, amb què em quedo? Satisfacció per les aportacions a nivell conceptual, cert regustet de "cal que milloris molt" en la resta de competències.




CONCLUSIONS.

No hi ha per més que adonar-se, tot comparant el darrer mapa conceptual formulat i aquell primer en el qual es conceptualitzava la relació entre ciència, tecnologia i societat intuïtivament, que de manera inconscient considerem que les relacions entre les tres entitats, sense caure en la linealitat de les postures deterministes, es fonamentaven en certa supeditació d’alguna entitat sobre una altra, una mena d’acció-reacció-acció. En el nostre cas l’entitat constituent era la societat. Hi ha certs aspectes del nostre primer plantejament que ara ens sembla interessant de recuperar: per una banda com definíem la relació de la societat amb el medi com la font de coneixement, la tecnologia com l’aplicació de la ciència i l’educació com el mecanisme per preservar i transmetre sabers, probablement amb la finalitat intuïtiva de mantenir la cultura.
El debat, però, ja un cop fetes les lectures, ens aboca de manera empírica a la posada en crisi d’aquestes concepcions. En aquest sentit, el fet de posicionar-nos en un determinisme específic obliga, no només a fonamentar el propi, sinó a qüestionar l’aliè. No pot més aquest exercici que evidenciar que les fronteres entre les dues perspectives són poc sòlides i molt difuses en la realitat; és més, que sovint la influència és mútua, de manera que en ocasions el debat és el del peix que es mossega la cua.
Hi ha un altre aspecte que ens sembla destacable de les conclusions del debat. Els mites que hem reconegut durant l’anàlisi de la informació d’aquest Pac sovint són més presents del que ens pensem. T’adones quan recorres a ells com a argument o com a contraargument, allunant-nos cada cop més d’una aproximació sistemàtica i reflexiva sobre el tema de les relacions entre ciència, tecnologia i societat.
En aquest línia, hi ha una idea que m’ha semblat suggerent en relació a la fractura digital, en aquest cas: la tecnologia no és neutra i per tant reprodueix els ajustos i desajustos del context que l’alimenta i en el qual es genera. En el fons el que hi ha no és un debat epistemològic, sinó ètic.
La perspectiva CTS aporta nous elements per analitzar aquesta relació a la llum de la mútua interdependència, ajudant-nos a interpretar la tecnologia en la seva aparició en un context concret i a reinterpretar-la des d’una concepció humanista i sociològica que ha de donar valor a la solució del problemes socials de la ciència i la tecnologia des d’una constitució i definició mútua en la interacció de les tres entitats.
És des d’aquesta perspectiva que cal analitzar les TIC, encara més atenent a la seva enorme influència sobre el món present, com a noves possibilitats per a l’acte formatiu, tant en relació a nous àmbits de coneixement, com en relació a noves formes i estratègies per a prendre.


MAPA CONCEPTUAL

Imprimir