Les entrades relacionades amb NTICEDU les trobaràs a la pestanya ASSIGNATURA

DE QUÈ VA, AQUEST BLOG?

Escolta visitant, inicialment no ha estat més que un exercici pràctic per a l'assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'Educació (NTICEDU), dins el recorregut acadèmic de Psicopedagogia que estic cursant a la UOC, Ara bé, per què no aprofitar per aprendre experimentant una part de les noves possibilitats que ens ofereix la Web 2.0? Doncs som-hi: fem alguns exercicis que ens permetin obrir nous canals d'interactivitat entre aquells que ens anem trobant per l'espai virtual. Què n'espero? Aprendre, compartir el poc que sé, beure'm el molt que en saben els i les altres, de manera que encara que només sigui de manera molt i molt humil, generar nou coneixement plegats. De pas, potser compartir amb aquells i aquelles que em visiteu en aquest raconet, una mica de mi i d'allò que conec i estimo.
Sigeu benvinguts i benvingudes!

CONCLUSIONS PAC 2.5.

diumenge, 14 de juny del 2009

Em pregunto: és possible que el disseny d’una activitat d’aprenentatge significatiu mitjançat per un docent i les TIC per a un alumne, esdevingui alhora un aprenentatge significatiu per al mateix docent? Doncs sí, rotundament. Possiblement aquesta sigui la conclusió més important de totes les que és possible extreure d’aquesta tasca. Això ha estat possible perquè el mateix disseny de l’activitat, en la qual el subjecte és un aprenentatge significatiu per a l’alumne, obliga al docent a plantejar-se un problema, entendre’l i referir-se als seus coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució que esdevé significatiu quan arrela en aquest coneixements previs per forçar a una reestructuració dels nostres models mentals.

Però, per què mitjançada per les TIC? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició des del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamentat i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels coneixements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera diferent (canviar) els diferents conceptes que s’ha anat aportant com a informació i les seves relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de nous conceptes, analitzant les seves relacions o les modificacions que en aquestes relacions es produeixen, cercant de formular un mapa conceptual amb aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla podem afirmar que s’ha produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquem el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir des d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada