LA CREATIVITAT

Suposo que aquestes alçades tots i totes coneixeu molt bé el video que us presento a continuació.
De totes maneres, considero que és una conferència d'aquelles que en resulten imprescindibles per a tots i totes aquells i aquelles que tenim un interès especial per l'educació.
Cal, inicialment, donar les gràcies a les persones que han fet possible amb el seu esforç el subtitular al castellà aquest video.
Igualment, dono les gràcies a Aníbal de la Torre per recordar-me en el seu magnific blog la importància de recuperar i mantenir aquelles aportacions que, malgrat ja no resultar massa originals, resulten fonamentals.

Llegir més...

ALGUNA EINA WEB 2.0 I LA SEVA APLICACIÓ

Llegir més...

RECURSOS DEL WEB 2.0

Llegir més...

CATÀLEG RECURSOS DIDÀCTICS WEB 2.0

Vist a educaconTIC

Llegir més...

CONSTÀNCIA DOCUMENTAL DEL DISSENY DE L'ACTIVITAT PAC 2.5.

L'eix central de l'activitat proposada descansa en la realització d'un Power Point que cerca ajudar l'alumne a la construcció mental d'un esquema d'acció concret en relació a l'activitat de preparar-se els estris necessaris per participar de l'activitat de piscina, el qual li ha de permetre anticipar-se d'una manera funcional.

Qué Debo Llevar En La Bolsa De Piscina

View more OpenOffice presentations from jmartinezabe.

Podeu descarregar l'aplicació completa utilitzada en el següent enllaç: Power Point: "Què he de posar a la bossa?". De totes maneres, convé indicar que aquest mateix aplicatiu està en procés de modificació amb la intenció de corregir algunes insuficiències i inadequacions que hem copsat durant el procés d'implementació.


L'altra eina bàsica és la confecció, per part de l'alumne, d'un plafó pictogràfic, el qual, alhora, li fa el servei d'esdevenir un registre per autovalorar la correcció de les seves accions en preparar-se la bossa:

Llegir més...

MAPA CONCEPTUAL PAC 2.5

Imprimir

Llegir més...

CONCLUSIONS PAC 2.5.

Em pregunto: és possible que el disseny d’una activitat d’aprenentatge significatiu mitjançat per un docent i les TIC per a un alumne, esdevingui alhora un aprenentatge significatiu per al mateix docent? Doncs sí, rotundament. Possiblement aquesta sigui la conclusió més important de totes les que és possible extreure d’aquesta tasca. Això ha estat possible perquè el mateix disseny de l’activitat, en la qual el subjecte és un aprenentatge significatiu per a l’alumne, obliga al docent a plantejar-se un problema, entendre’l i referir-se als seus coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució que esdevé significatiu quan arrela en aquest coneixements previs per forçar a una reestructuració dels nostres models mentals.

Però, per què mitjançada per les TIC? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició des del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamentat i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels coneixements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera diferent (canviar) els diferents conceptes que s’ha anat aportant com a informació i les seves relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de nous conceptes, analitzant les seves relacions o les modificacions que en aquestes relacions es produeixen, cercant de formular un mapa conceptual amb aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla podem afirmar que s’ha produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquem el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir des d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.

Imprimir

Llegir més...